dimecres, 3 de juliol del 2013

Dissabte, 3 de juliol de 2010


Ni el solstici, ni la calor, ni la Festa Major de Reus, ni les vacances escolars m’han fet sentir l’estiu com el sopar d’avui. Perquè la truita de patata, carbassó i ceba m’ha retornat als estius de la meva infantesa i adolescència a Sarroca. Llavors, era possible que sopéssim truita tres o quatre dies a la setmana. Clar, a tal acumulació d’albergínies, carbassons i pebrots verds i vermells se li havia de donar sortida d’alguna manera! Per tant, un dia tocava truita de carbassó; un altre d’albergínia i pebrot vermell, un altre de carbassó, albergínia, pebrot roig i verd… Tot ben acompanyat amb llesques de pa amb tomata amb un toll d’oli a sobre. 
A vegades, deia a ma mare que trobava pesat menjar quasi cada dia el mateix. Però ara sé que no era –no és- el mateix una truita de carbassó i ceba que una de carbassó, patata i ceba. Ara sé que la bona cuina és la cuina senzilla, la que fa servir productes de temporada i proximitat. Tant de bo, amb tot el que sé ara, pogués tornar vint anys enrere i homenatjar aquelles truites! Les coses, no s’acostumen a valorar fins que s’han paït.

2 comentaris:

  1. quanta raó! i quantes vegades m'he queixat de menjar truites gairebé cada dia per sopar!! i com les trobo a faltar ara!!!! ;)

    ResponElimina