Trobo al Youtube una versió de la cançó Corrandes d’exili, poema de Pere Quart
musicat per Lluís Lach i versionat pel grup Immigrasons. Canta Sílvia Pérez
Cruz, a qui vaig descobrir –jo i tanta gent!- el primer dissabte de juliol,
durant la retransmissió de la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell.
Llavors vaig quedar-ne gratament sorprès, i ara admiro una interpretació de la
cançó de Llach realment superba. La veu d’aquesta noia és vibrant, potent i hi
posa tanta passió que t’arriba al fons de l’ànima, sobretot quan entona allò de
No moriré d’enyorança, ans d’enyorança
viuré. Aquest vers és un cant –mai millor dit- a l’optimisme, a veure
sempre, sempre, l’ampolla mig plena, fins i tot quan les malvestats assoten amb
més cruesa. Per això m’hi sento tan identificat. Per això i perquè jo no vull
patir d’enyorança: jo vull viure’n.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada