diumenge, 7 de juliol de 2013

Dimecres, 7 de juliol de 2010

De camí a la feina, reparo en els plataners de la plaça de la Pastoreta. Potser per la calor, potser perquè muden la pell com les serps, perden tires d’escorça. Els bocins de tronc que queden al descobert tenen un verd groguenc. M’ajupo i plego un bocí d’escorça. Crec, crec, crec. El trenco a bocinets. Em ve a la memòria quan feia el mateix, quan era un xiquet, a la plaça del Casal de Sarroca. Ens ajuntàvem uns quants, triàvem un arbre i el deixàvem ben espellat. Somric. Puc haver anat a raure cent quilòmetres lluny del poble, però sempre hi ha alguna que m’hi retorna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada