Dimecres, 7 de juliol de 2010
De camí a la feina, reparo en els plataners de la
plaça de la Pastoreta. Potser per la calor, potser perquè muden la pell com les
serps, perden tires d’escorça. Els bocins de tronc que queden al descobert
tenen un verd groguenc. M’ajupo i plego un bocí d’escorça. Crec, crec, crec. El
trenco a bocinets. Em ve a la memòria quan feia el mateix, quan era un xiquet,
a la plaça del Casal de Sarroca. Ens ajuntàvem uns quants, triàvem un arbre i
el deixàvem ben espellat. Somric. Puc haver anat a raure cent quilòmetres lluny
del poble, però sempre hi ha alguna que m’hi retorna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada