dijous, 4 de juliol de 2013

Diumenge, 4 de juliol de 2010


L’Aina i la Joana em volen prendre el bolígraf i la llibreta on faig aquestes anotacions. Jo m’hi resisteixo, i els suggereixo que se’n vagin a jugar al parc infantil que queda just davant de la mar, al barri de la Llosa de Cambrils. Reprenc la tasca quan totes dues són als baldadors. 
El sol treu el cap i el torna a amagar darrere els núvols. La mar llueix, refulgeix, tot i la claror minvant de la tarda. Sembla com si la mar hagués absorbit tota la lluminositat de les hores precedents i ara la deixés emergir en forma de petites espurnes. Passen ciclistes pel carril bici, més enllà una llanxa que arrossega un esquiador, més cap aquí moltes famílies amb canalla. El sol apareix per última vegada. Queda encaixonat entre un núvol i la part superior de la muntanya que dóna al Priorat. El sol, circumferència borrosa i tremolosa, desprèn una llum groga, rovellada i desfeta. Els núvols el tapen definitivament. Feixos de llum foraden la nuvolada. Cauen les primeres gotes.

2 comentaris:

  1. Vaig seguint amb enorme interès aquest teu dietari, amb els tres anys de repòs i retard que tu has marcat.
    Aquesta peça d'avui em porta al cap el record del dietari de Marià Manent, amb aquesta serena contemplació del paisatge. Poesia en prosa, gairebé. O sense gairebé, que recoi!

    ResponElimina
  2. Gràcies, Edu! Me n'alegro, que t'agrado!

    ResponElimina