Si escrius un llibre, el
teu nom queda, no s’oblida mai. Segur? Poquíssims escriptors perduren després
de fer l’ànec. Una abassegadora majoria continuen sent tan anònims com ho foren
en vida.
Però posem que
m’equivoco. Què en trec, de tot plegat? Res. Aleshores, què m’importa que el
meu nom sigui recordat quan ja no hi sigui? Quin sentit té, que m’enorgulleixi
en vida d’allò que seré un cop mort?
El meu nom, el saben els meus. Amb això, ja en tinc prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada