divendres, 5 de juliol de 2013

Dilluns, 5 de juliol de 2010


Si escrius un llibre, el teu nom queda, no s’oblida mai. Segur? Poquíssims escriptors perduren després de fer l’ànec. Una abassegadora majoria continuen sent tan anònims com ho foren en vida.
Però posem que m’equivoco. Què en trec, de tot plegat? Res. Aleshores, què m’importa que el meu nom sigui recordat quan ja no hi sigui? Quin sentit té, que m’enorgulleixi en vida d’allò que seré un cop mort? 
El meu nom, el saben els meus. Amb això, ja en tinc prou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada