Dijous, 8 de juliol de 2010

Quan el sol declina i minva una mica la calor, surto a passeig. El trànsit de gent pels carrers de vianants de Reus és fluid. Les bosses que porten alguns testimonien que han firat a les rebaixes. Baixo pel carrer de Llovera. Veig que el número 23 i el 25 estan en obres. Passo pel costat de la plaça de Prim. Els vells seuen als bancs i la canalla es gronxa a les cadenes que circumden el general ganxet. Continuo pel carrer de Monterols. Em creuo amb una xica que porta les ulleres de sol amb muntura de color blanc. Són atxurades, tot s’ha de dir, però em pregunto qui coi decideix que s’han de portar aquestes ulleres, perquè aquesta tarda ja n’he vist unes quantes. M’agradaria conèixer-los, saber com s’ho fan perquè la gent faci el que ells volen. Segur que en treuria alguna cosa per vendre més llibres, segur. Travesso la plaça del Mercadal. Aquests que deixo a una banda deuen ser turistes, perquè miren aquí i allà, tenen un caminar poc decidit, van amb mapes a les mans i tenen la pell del color del llangostí a la planxa. Passo per la plaça del Castell. Les terrasses dels bars estan animades. Tombo pel carrer de l’Hospital. Camino fent equilibris pel tram central del carrer, una llenca allargassada i estreta d’enrajolat que discorre entre quadrats de llambordes. I penso que Reus pot presumir de carrers. A banda de ser sorprenentment plans, poc costeruts, els del centre són quasi tots de vianants. Hom no ha de patir pels cotxes, pot badar tranquil·lament i el comerç hi surt guanyant. Ara només faltaria que bufés una mica l’aire i s’endugués aquesta xafogor tan pesada, però es veu que no es pot tenir pas tot.