dimarts, 16 de juliol de 2013

Divendres, 16 de juliol de 2010

“Ja han arribat els pingüins!”, exclama el Joan, el director. Després de patullar tant, els tècnics han arribat a la conclusió que la forma més ràpida de donar frescor a l’oficina és portar uns aparells d’aire concidionat mòbils, provisionals, d’aquests que van amb rodetes. En total, en porten sis: quatre de grossos i dos de petits. De moment, n’instal·len dos de grossos al costat de les finestres i l’altre a Prestacions, arrambat a una columna. Els altres tres, els deixen al magatzem. Segons sembla, aquests aparells xuclen l’aire calent a través d’un tub i el transformen en aire fred. És un espectacle observar com els nois fan passar els tubs entre els barrots de les finestres, les quals donen a un espaiós i verd pati interior. És un espectacle encara més gran quan els aparells comencen a funcionar. Perquè l’aire brolla amb tal força i tant soroll que els maldecaps i els torcecolls semblen assegurats. No en teníem prou amb la calor, amb les aglomeracions d’aturats, amb la canalla que plora, xiscla, corre i salta entre les taules, amb les estridents, ridícules i ofendoses cançonetes dels telèfons mòbils que sonen sense parar, que hi havíem d’afegir una família de pingüins mecànics. 
Per sort, quan avui acabi la meva jornada laboral, començaré les vacances. Tres setmanes de vacances. Desitjaré als companys que la cosa s’adobi aviat –a poder ser, abans que torni jo- i sobretot que tinguin un bon vent.

2 comentaris:

  1. El temps posa remei a tot, i més quan puc llegir aquesta crònica després de sortir d'una oficina, avui, on l'aire condicionat funciona tan bé que alguns es queixaven de fred. Però quin estiu, aquell dels pingüins!

    ResponElimina