dissabte, 20 de juliol de 2013

Dimarts, 20 de juliol de 2010


Nikos Kazantzaki, a la novel·la El Crist de nou crucificat, fa parlar el capità Furtunas, grec, i l’agà[1] turc. El primer té un trau al cap que l’ha de portar de pet a la tomba, però això no el priva de torrar-se amb raki, una beguda espirituosa d’alt voltatge. Furtunas sentencia: “Si haig de creure la meva religió, cauré de morros a l’infern”. L’agà se’n fot, perquè la seva religió li permet, havent comès molts més excessos que el grec, volar directe al paradís. I afirma: “Però digues, capità, ¿i si de cas les nostres religions no diguessin més que bestieses? Aquest món és un somni; la vida no és més que raki; doncs a beure i emborratxar-se! El nostre cap gira segons el vent que bufa; tu fas de rumí, jo d’agà turc… No ens hi amoïnem!” Més endavant, el turc, borratxo com una sopa, remata: “Capità (…), si el nostre Mahoma i el vostre Crist haguessin begut raki com nosaltres, s’haurien fet bons amics i no hauria calgut arrencar-se els ulls… Com que no bevien, han convertit el món en un bassal de sang! Mira, ¿oi que tu i jo hem arribat a ser dos grandíssims amics? No ens hem donat bona vida?” 
Tant diàleg interreligiós i tanta història, i resulta que tot s’arregla amb unes copes de licor de figa. Potser sí que el món aniria millor si anéssim una mica torrats…

[1] Oficial de l’exèrcit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada