dissabte, 6 de juliol de 2013

Dimarts, 6 de juliol de 2010

Aprofitant que les nenes són a Sarroca, anem a sopar a La Grava, al Morell. Aquest és el tercer estiu seguit que hi fem cap. És un costum, una petita tradició, una oportunitat immillorable per compartir un àpat tranquil i sense interferències. Un àpat per degustar amb calma, lentament, teca de primera divisió.
Demano una cervesa Moritz. És fineta. A continuació, el Rafel ens porta l’aperitiu. Hi ha una espècie de patates fregides tropicals, boletes de foie recobertes d’ametlla picada i un gaspatxo de maduixa molt original. Toca triar el vi. Demano una ampolla petita –la Maria Alba no en beu- de Costers del Gravet, del Celler Capçanes. El tasto i me n’enamoro. És deliciós a la boca i al nas.
Cadascú demana un menú diferent. La Maria Alba un Menú 1913, que porta escamarlans amb verduretes i soja; foie amb préssec, Pedro Ximénez i fuits secs; lluç amb calamarsets saltats i pernil ibèric; garrí cruixent amb ceba, sàlvia i taronja, i de postres pastís d’avellanes i xarrup de Chartreuse, un licor molt tarragoní. Jo escullo un Menú Taca Verda, que conté cassoleta verda amb fruits de l’hort i de la mar; ou tebi, carbassó i sopa miso; arròs d’espàrrecs, cogombrets i parmesà –un arròs diferent, saladet, sucós-; tallarines amb formatge de Capafonts, pinyons i alfàbrega, i de postres te gelat amb xarrup de llimona i taronja confitada i també pastís de xocolata blanca, xarrup d’albercocs i avellanes. 
Acabo amb la panxa inflada, les finestrelles que se’m tanquen i la convicció que l’any que ve –si Déu vol- hi tornarem.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada