Aprofitant
que les nenes són a Sarroca, anem a sopar a La Grava, al Morell. Aquest és el
tercer estiu seguit que hi fem cap. És un costum, una petita tradició, una
oportunitat immillorable per compartir un àpat tranquil i sense interferències.
Un àpat per degustar amb calma, lentament, teca de primera divisió.
Demano
una cervesa Moritz. És fineta. A continuació, el Rafel ens porta l’aperitiu. Hi
ha una espècie de patates fregides tropicals, boletes de foie recobertes
d’ametlla picada i un gaspatxo de maduixa molt original. Toca triar el vi.
Demano una ampolla petita –la Maria Alba no en beu- de Costers del Gravet, del
Celler Capçanes. El tasto i me n’enamoro. És deliciós a la boca i al nas.
Cadascú
demana un menú diferent. La Maria Alba un Menú 1913, que porta escamarlans amb
verduretes i soja; foie amb préssec, Pedro Ximénez i fuits secs; lluç amb
calamarsets saltats i pernil ibèric; garrí cruixent amb ceba, sàlvia i taronja,
i de postres pastís d’avellanes i xarrup de Chartreuse, un licor molt
tarragoní. Jo escullo un Menú Taca Verda, que conté cassoleta verda amb fruits
de l’hort i de la mar; ou tebi, carbassó i sopa miso; arròs d’espàrrecs,
cogombrets i parmesà –un arròs diferent, saladet, sucós-; tallarines amb
formatge de Capafonts, pinyons i alfàbrega, i de postres te gelat amb xarrup de
llimona i taronja confitada i també pastís de xocolata blanca, xarrup
d’albercocs i avellanes.
Acabo amb la panxa inflada, les finestrelles que se’m tanquen i la convicció que l’any que ve –si Déu vol- hi tornarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada