Dilluns, 19 de juliol de 2010

Avui les xiques comencen natació al Reus Ploms. Arribem d’hora, i accedim a la piscina coberta per la porta de darrere, la que dóna a la pista poliesportiva i la piscina descoberta. Les monitores ens fan recular: per aquí no es pot entrar. A més, està prohibit anar amb calçat de carrer per la vora de la piscina. 

Fem cap als vestidors. Una humitat densa recorre els passadissos. Considero l’opció d’entrar al vestidor de les dones. Perquè clar, la Joana i l’Aina són donetes. Recordo que a Juneda, el dia de la comunió de sa cosina Gemma, al bar de davant de l’església, vaig haver de dur-les al lavabo de les dones perquè la mestressa del bar em va dir que al dels homes no hi havien de fer res. Però no em desvio del meu camí i continuo recte, cap al vestidor dels homes. 

Amb les nenes, pujo les escales que donen a la piscina coberta. Em fixo que tota l’altra canalla, a excepció d’elles dues, calcen una mena d’esclops de plàstic. L’Aina i la Joana van amb els peus nus. Quan les deixo, m’assec a la grada adjacent per veure les seves evolucions. Ben aviat, les monitores m’adverteixen que aquí no m’hi puc quedar, que he d’anar a dalt, a darrera d’aquella vidriera. Quan sóc a dalt, amorrat a la vidriera, un noi em demana que m’aparti, que no li deixo veure res, i que em posi allí, darrera la barana, perquè em trobo al bell mig del passadís. Me’n vaig al fons de tot i m’acomodo en un tamboret. Ara només faltaria que la cambrera em comuniqués que, si vull utilitzar el mobiliari del bar, a canvi he de consumir.