Diu André Maurois, a Un art de viure: “Penseu que un
escriptor que produís només dues pàgines cada dia es trobaria, a la fi d’una
llarga vida, no certament pel geni, sinó per l’extensió, davant una obra tan
important com la de Balzac o la de Voltaire.”
Té raó Maurois. Escriure amb constància no garanteix la qualitat del que
s’escriu. Però, i si dóna la casualitat que aquell que practica tal constància
és un geni? Quin regal per als lectors d’avui i els de demà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada