dimecres, 10 de juliol de 2013

Dissabte, 10 de juliol de 2010


A Cornudella, a la tarda, de seguida hi toca l’ombra. La calor hi és més suportable que a Sarroca i Reus, però no vol dir que no en faci. Entro al bar de la Renaixença a fer una canya. M’assec en una cadira i pregunto al cambrer qui va primer a la contrarrellotge del Tour de França, que ara emeten per televisió. Em contesta que no ho sap, que no parava atenció a la tele. Miro les taules del meu costat. Quatre padrins fan una partida de dominó. Dos més juguen a escacs. Tots estan –estem- en l’àrea d’influència d’un ventilador fix que hi ha al costat de la paret. Xarrupo la canya freda i gelada. Encenc un cigarret. Al taulell d’anuncis hi ha un pòster del Barça i cartells d’excursions a peu i en bicicleta per la serra del Montsant. 
Al teatre de la Renaixença, just al costat del bar, comencem la tercera Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Som vuit escriptors –i escriptores- que parlem dels nostres llibres i en llegim fragments: la CintaArasa, el David Martí, un servidor, el Joan Giné-Masdeu, el Jordi Pijoan-López, el Manel Alonso, la Pilar Garriga i el Vicent Sanz
A continuació, la Montserrat Domingo, la Maria Gomis, la Maria Jansà i el Joan Carles Jansà ens relleven. Llegeixen bocins d’Incerta glòria, potser la millor novel·la en català del segle XX, de Joan Sales. Em fixo en l’exemplar de la Montserrat: groc, com els llibres de Club Editor, i de pàgines esgrogueïdes. Una primera edició? La nombrosa concurrència escolta atentament. 
En la mitja penombra de la Renaixença, en la foscúria trencada per les candeles que cremen a les taules, per quatre bombetes a la banda de les llotges i per un esquifit tall de llum que entra del carrer, flota un no sé què de cultura menestral. Després, les autores –i els autors- signem exemplars. 
Seguidament, actua el Jesús Fusté, el cantautor de Pradell de la Teixeta, i la seva banda. La veritat, ja havia sentit alguna de les seves cançons, però em sorprèn comprovar que m’agraden més que no pas abans. I em sorprèn encara més que un artista així no sigui més conegut. A mitja actuació, el cantautor fa pujar a l’escenari un altre Jesús. Es tracta del Jesús Tibau, escriptor, blocaire i impulsor, amb l’Ajuntament de Cornudella, d’aquestes jornades literàries. Per un moment penso que, enlloc de llegir el conte, el cantarà. Però no, el Tibau fa allò que fa sempre i que se li dóna tan bé: llegir-nos les seves històries. Amb un suau, fi i elegant acompanyament musical de la banda. 
El Fusté reprèn el concert. A mesura que passen les cançons, noto que estem tots més compenetrats. Al final de cada peça, l’escriptor Xulio Ricardo Trigo, que ha acudit amb la també escriptora Coia Valls, aplaudeix fervorosament. Arriba el moment dels bisos i un home, des del fons de la sala, exclama: “En català!” Té ben present que ara, en aquest precís instant, a Barcelona hi ha centenars de milers de persones que es manifesten en rebuig de la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l’Estatut. La Cinta ho ha recordat a l’inici de la seva intervenció i jo mateix, que no vaig mai a cap manifestació, me n’he planyut els últims dies, perquè m’hauria agradat fer-hi cap. El Jesús Fusté, però, ha dit una cosa que m’ha reconfortat: “No sóc allà perquè sóc aquí”. En efecte, no pot ser a Barcelona perquè ha de ser a Cornudella de Montsant. El seu lloc, i el nostre, és ara a Cornudella, celebrant un acte literari, musical, cultural. De país.

2 comentaris:

  1. M'agrada recordar aquella data al teu blog. Un dia històric, que nosaltres vam fer història i cultura a Cornudella. Gràcies

    ResponElimina
  2. Completament d'acord, Jesús! gràcies a tu!

    ResponElimina