L’Aina i la Joana són a
Arbeca. S’hi estaran fins dissabte. Mentrestant, al pis, tot és quietud. Per fi
podré començar aquest dietari! Però el son de la tarda, i la calor, i tenir
massa temps per malgastar no ajuden. Em costa posar-m’hi, sempre trobo una
excusa per demorar l’inici de l’escriptura. L’última: que he d’estar físicament
i mentalment bé per muntar paraules i frases. Però de seguida recordo les
vegades que he escrit mig adormit, amb el cap embromat, refredat, fastiguejat,
desorientat o amb un budell buit. No. No m’hi poso perquè no vull, perquè no
m’hi sento obligat. Per tant, encara que em caigui el cap endavant, encara que
m’aclapari la calor, encara que hagi de treure el temps del fons d’un pou, si
he d’escriure, escriuré.
Per tant, ara obro el primer volum de la Història, d’Heròdot. A veure com se les manegaven, aquests perses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada