Avui toca rodar. Sortim
de Reus quan la calor declina, travessem el Baix Camp, l’Alt Camp, la Conca de
Barberà, les Garrigues i entrem al Segrià. Recollim les nenes a Sarroca i més
carretera. Perdem de vista el sol a Ascó, a la Ribera d’Ebre. A la Terra Alta,
entre Corbera i Gandesa, l’intuïm rera les serres. Quan arribem a Gandesa,
trobem cua. Avui és festa major, hi ha molta gent al carrer. I molt confeti
escampat per terra. Avancem amb lentitud fins que hem d’aturar el cotxe.
Mentrestant, el col·lapse creix. Mossos, ambulàncies, bombers. Què passa?
Abaixo la meva finestra i em sembla entendre que un xiquet ha caigut d’una
carrossa. Quan el trànsit es restableix, veig una ambulància aparcada just davant
del Bar Ismael, on vaig esmorzar l’any passat.
Al cel hi ha un fil de llum. La Joana diu que té mal de boca. La Maria
Alba interpreta correctament les seves paraules i em diu que pari aquí mateix,
a l’entrada de Bot. Resultava que estava a punt de vomitar, però per sort
l’angúnia li marxa. Assegurem a les nenes que en poca estona arribarem, però
aquest viatge no s’acaba mai. A Horta, intuïm els perfils de la muntanya de
Santa Bàrbara i les Roques de Benet. Últimes espernegades de llum. Ja som al
càmping d’Arnes, per fi. Quan baixo del cotxe, flairo un intens perfum de fem
de vaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada