diumenge, 29 de setembre del 2013

Dimecres, 29 de setembre de 2010


Avui hi ha vaga general. O potser hauria de dir genèrica, perquè l’activitat del país no s’ha aturat pas. Comerços, escoles, fàbriques… Hi ha molta cosa oberta.
Els sindicats convocants han fet el ridícul. Ja el van fer en la vaga del funcionariat del 8 de juny, la que havia de servir per protestar contra les retallades salarials dels empleats públics. Va ser una vaga muntada cuita-corrents, poc i mal explicada, que van seguir quatre gats i que va acabar reforçant el govern de Madrid. Aquesta encara ha fet més llàstima. Han tingut tot l’estiu per mobilitzar-se, per convèncer-nos, però en cap moment ha donat la impressió que líders sindicals com Cándido Méndez, Josep Maria Álvarez -els dos de la UGT-, Ignacio Fernández Toxo o Joan Coscubiela –tots dos de Comissions Obreres- estiguessin convençuts del que anaven a fer. Ha semblat que anaven la vaga perquè hi havien d’anar, per no quedar malament amb els seus i amb l’opinió pública. En el fons, crec que accepten que hi hagi reformes socials, perquè saben –i ho saben millor que nosaltres- que el malalt està molt malalt. 
Avui he fet vaga. I vaga vaig fer el 8 de juny. Llavors vaig dubtar fins a l’últim moment, avui m’he quedat a casa convençut. He fet vaga no per dir als que manen que no toleraré que m’abaixin un cinc per cent més del sou; ni perquè vull ser conseqüent, coherent amb la decisió de fer vaga fa tres mesos; ni perquè sóc un antiglobalització, ni perquè vull tombar el govern. He fet vaga, simplement, perquè no volia anar a treballar. I perquè no estava disposat a aguantar, tal dia com avui, els quadres de costums de l’oficina. Pot sonar frivol, pot semblar una inutilitat i que he llençat els quartos a la claveguera. És possible que així sigui. Però a casa s’hi està molt tranquil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada