diumenge, 15 de setembre de 2013

Dimecres, 15 de setembre de 2010

Busco informació al Google sobre la coca de recapte de Llardecans. M’estic documentant per un article que m’han encarregat. No sé com, vaig a petar al bloc de Xavier Ribert, de Balaguer. Hi té un apunt titulat “Sarroca de Lleida, comarca de les Garrigues?” Al Xavier el sorprèn trobar-se, a l’entrada de Sarroca venint de Lleida, un cartell on diu que pertanyem a les Garrigues, perquè sap del cert que això, administrativament, és Segrià. Llegeixo atentament els comentaris, uns quants, de sarroquins que li diuen si se senten més garriguencs o més segrianencs. Somric. I recordo la meva història particular amb aquell cartell.
A principis dels anys vuitanta, si no recordo malament, hom va col·locar, als dos extrems del poble, dos cartells que deien que Sarroca pertanyia a les Garrigues. Quan es veia que, finalment, passaríem al Segrià, algú va pintar “Baix Segrià” a sobre de “Garrigues”. Van passar els anys i una tarda entre setmana, en sortir de l’escola, com que no sabíem què fotre, vam aparcar les bicicletes a davant de Cal Coti i vam començar a rascar el cartell, a treure’n la pintura. Perquè ho vam fer? Ens empenyien motivacions polítiques? O simplement restablíem la forma original a un cartell que algú havia decidit embrutar amb lletres dobles i regalimants de pintura negra? Crec que això últim, encara que mon pare, quan va arribar de Sudanell amb el cotxe, va pensar que estàvem perpetrant un acte terrorista.

Després de llegir aquestes línies, els que més em coneixen –i els que no potser també- es posaran del cantó de mon pare.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada