.jpg)
Fins
fa dos dies, estava convençut que l’atur havia tocat sostre. Que no podia ser,
després de tanta destrucció de llocs de treball, fotre més gent al carrer. Aquest
dilluns i aquest dimarts he vist que m’equivocava. Perquè han passat per
l’oficina tals riuades de gent que s’havia quedat sense feina que amb prou
feines l’hem pogut canalitzar. I això que ja havíem tornat quasi tots de
vacances!
A les cares dels aturats he llegit nerviosisme, un
punt de desesperació, un no saber on tocar vores, un no veure la sortida a un
túnel massa fosc i massa llarg. Potser hi influeixen les despeses pròpies del
mes de setembre, com el retorn a l’escola, vés a saber. Però del que no dubto
és que viurem una tardor i un hivern molt dolents. Negres. Per tant, valdrà més
que recarregui forces i paciència. Les necessitaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada