dissabte, 14 de setembre de 2013

Dimarts, 14 de setembre de 2010

Fins fa dos dies, estava convençut que l’atur havia tocat sostre. Que no podia ser, després de tanta destrucció de llocs de treball, fotre més gent al carrer. Aquest dilluns i aquest dimarts he vist que m’equivocava. Perquè han passat per l’oficina tals riuades de gent que s’havia quedat sense feina que amb prou feines l’hem pogut canalitzar. I això que ja havíem tornat quasi tots de vacances!
A les cares dels aturats he llegit nerviosisme, un punt de desesperació, un no saber on tocar vores, un no veure la sortida a un túnel massa fosc i massa llarg. Potser hi influeixen les despeses pròpies del mes de setembre, com el retorn a l’escola, vés a saber. Però del que no dubto és que viurem una tardor i un hivern molt dolents. Negres. Per tant, valdrà més que recarregui forces i paciència. Les necessitaré.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada