dimarts, 10 de setembre de 2013

Divendres, 10 de setembre de 2010

Cinc dies sense fumar. Estic neguitós. Se’m fa costa amunt, això de prescindir del cigarret després de menjar, a les festes, quan estic amb els amics fumadors… I sobretot a l’hora d’escriure. Perquè, fins diumenge passat, vaig ser escriptor-fumador. No sé embolicar els cigarrets a la manera tradicional, com feia aquell, però fumar amb mig cos a fora de la finestra de la cuina em servia per marcar les pauses necessàries entre paràgrafs, per ordenar els pensaments, per desbloquejar les crisis creatives. 
No he estat mai un escriptor ràpid. Necessito passar moltes hores davant l’ordinador. Em despisto amb facilitat. Em costa déu i ajuda confegir un paràgraf. Ho miro, ho remiro i torno a mirar. Canvio una paraula, esborro dues frases, falco tres subordinades, una coma esdevé un punt i seguit i, si així ho crec convenient, converteixo tots els singulars en plurals i viceversa. I quan me’n canso, m’aixeco de la cadira i durant uns minuts faig una altra cosa. Fins dissabte passat fumava, però ara no sé com manegar-m’ho. Què faig? Canvio el mètode de treball, m’enganxo el cul a la cadira amb cola d’impacte i m’amorro a l’ordinador fins que caci alguna musa amb el salabre? Deixo, potser, d’escriure? O busco un substitut al tabac? No sóc d’alcohol, perquè un traguet i les lletres de la pantalla comencen a ballar Paquito, el chocolatero. De café sí, però llavors encara aniria més a deshores. Què em queda? Ho sé ben bé, no cal que hi doni tants tombs: la nevera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada