Han lliscat els anys, però me’n continuen passant.
Avui mateix, sense anar més lluny. A última hora, que és quan es presenten els
casos més estrambòtics, he atès un xinès que venia a renovar la targeta de
demanda. No l’he poguda renovar perquè tenia el permís de residència caducat, i
així l’hi he comunicat. Ni m’ha entès. L’hi he tornat a explicar, més a poc a
poc, vocalitzant més, i ha fet la mateixa cara que faria jo si fos ell qui em
parlés en xinès. Li he escrit en majúscules, he gesticulat tan bé com he sabut,
però l’efecte ha estat el mateix. Res. Al final, quan he vist que no m’entendria
per molt que l’hi expliqués, li he fet senyes perquè se n’anés. Per aquesta
porta no, que està tancada. Per aquella altra, si us plau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada