Han vingut una vegada,
dues, tres, i avui tornen a venir i tornen a preguntar si els toca res, tot i
que saben que no els toca res. Agafen dos, tres, quatre números tot i que saben
que només en necessiten un, i que així provoquen més cua i més temps d’espera.
Els nens ploren, els caràcters dels usuaris s’ennuvolen –com el dia- i no sé
perquè, en un moment determinat, apareix una parella dels Mossos d’Esquadra.
Avui ha estat un dia
caòtic –un altre. Que tenim nova oficina a Cambrils només s’ha notat perquè
avui érem onze persones menys, perquè d’usuaris, n’hem tingut com els altres
dies. M’ha sorprès que hagi vingut tanta gent, pensava que l’efecte Cambrils
s’hi notaria una mica. Però no m’ha sorprès gens el desbordament que hem patit
des de primera fins a darrera hora. Es veia venir. De fet, així ho vam advertir
en l’última reunió als nostres superiors de Tarragona, però la decisió ja
estava presa.
Avui ha obert l’otegé[1]
de Cambrils. No tardaran gaire a inaugurar-la: vénen eleccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada