El
Jordi Bas arriba a Sarroca pels volts de migdia. Ve a fotografiar els plats que
han d’il·lustrar l’article gastronòmic que m’ha encarregat la revista
Descobrir. Al garatge, li presento mon pare, la Joana, l’Aina i el David, el
meu nebot. El David va vestit del Barça, amb el 10 de Messi a l’esquena. El
Jordi se li adreça: “Què, guanyarem avui?”
Pregunto
al Jordi si vol fer fotos de les tomates –roges, verdes, grogues- que pengen
sobre els nostres caps. No. Ha vist quelcom millor. Para el trípode, hi
instal·la la càmera i fotografia les ametlles, marcones, que s’assequen a sobre
d’una borrassa. Quan tirem cap a dalt, el Jordi repara en la gran quantitat
d’espart que hi ha al remolc. Li explico que, mon pare, s’estima més que en
sobri que no pas que en falti.
A
dalt, presento ma mare al Jordi. Ma mare cuina el conill de garriga en una
cassola de fang. Aquest conill el va caçar, el va espellar i el va congelar el
Carlos. Sa mare, la Rosa Mari, l’hi va donar a ma mare ahir. El conill ha
passat tota la nit en vinagre, i de bon de matí que és al foc. Ma mare em
confessa que hi ha afegit un ingredient que no figura a l’article: ceps.
Contesto que no passa res: ni sempre es diu tot, ni sempre s’ha de dir tot.
Sortim al terrat. A la llar de foc, mon pare para el matxembrat i el recobrim
de sal grossa. A damunt de la sal, col·loquem els caragols, bovers. Aquests
caragols també tenen la seva història: ahir vaig voltar mig Reus fins que els
vaig aconseguir al Mercat Central. Quan tenim el matxembrat cobert de caragols,
mon pare fa una cosa que tampoc apareix a l’article: amb les tisores de podar,
talla unes branques d’olivera, verdes, primes i tendres, i les col·loca primer
de llarg a llarg, i després a l’ample del matxembrat. Perquè ho fa, això? Per
crear una càmara d’aire entre els caragols i l’espart que anirà a sobre, de
manera que aquest últim cremi millor. La polidesa d’aquest home sempre em
sorprendrà.
Mon
pare encén l’espart i el Jordi dispara. Fa patir, que tingui la càmera tan a
prop del foc. L’espart es consumeix aviat i mon pare en posa més. El foc
enrogeix l’espart, s’hi ramifica. Els caragols xisclen. I el Jordi dispara.
Netegem
la llar de foc i vaig a buscar el trespeus. Ma mare afirma que la cassola és
més petita que no pas el forat triangular del trespeus. El Jordi creu que
encaixa bé. Fem la prova i veiem que tenia raó… el Jordi. Fa més fotos, les
últimes, i entrem al menjador. Els pares el conviden a dinar, però només es quedarà
a fer el vermut. Prego a la Joana que no ataqui tant les escopinyes, que en
deixi per als altres –o sigui, per a mi. El Jordi torna a preguntar al David:
“Què, guanyarem avui?”
I tant si guanyarem. Atlètic de Madrid un, Barça
dos. I el zero a un, el farà Messi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada