Mas Folch és un
restaurant de Constantí, ubicat en una finca als afores del poble, a tocar de
l’aeroport. Hi ha una bassa amb peixos i tortugues, un jardí polidet, un petit
parc on la canalla pot jugar i la possibilitat de menjar a l’aire lliure. Tot i
que ho hauríem volgut així, dinem a dins, perquè fa massa vent.
Avui fa sis anys que el
Ramon ens va casar, a la Maria Alba i a mi, a la Paeria de Lleida. Curiosament,
a la capital del Segrià es respirava la festa major de Sant Miquel i a Reus, la
de Misericòrdia. Recordo que la Sílvia, de la colla d’Arbeca, va llegir a la
cerimònia “Joia d’amor”, de Màrius Torres:
Si tingués tantes ànimes
com estrelles la nit
i cada una em fes llum
en una amor distinta,
ni jo ni les amors
errants per l’infinit,
no faríem durar l’última
estrella extinta…
Ara, tenint una ànima
per una amor només,
sé que puc viure encara
quan ja no hi hagi estrelles,
perquè la meva vida,
solitària com és,
és plena de la Llum que
resplendeix en elles.
Joia d’Amor, tu dónes
als nervis del meu braç
la força radiant que als
miracles ordena!
-Si, quan estenc uns
dits de tenebra i de glaç
fins al laberint
d’òrbites d’aquesta nit serena,
puc escriure, amb els
astres més límpids i més alts,
la joia de l’Amor que
ens fa sentir immortals.
Les nenes mengen macarrons, nuggets
de pollastre i patates fregides. Nosaltres dos un Menú Asador, d’on sobresurt
el lletó, tan tendre que fins i tot me’n menjo els ossos. El vi, un De Müller
cabernet sauvignon, és seriós i poderós. Ara, el millor del dinar –sense
menystenir la qualitat de la teca- són la Joana i l’Aina. Perquè, quan han
acabat, surten a fora a jugar. La Maria Alba i jo les controlem a través de la
vidriera del menjador. Veiem com s’encalcen, com es rebolquen sobre la gespa,
com canten i ballen. Només paren quan el cambrer, atent, surt també a fora i
els dóna els gelats de la Hello Kitty. La Maria Alba i jo coïncidim: això no
està pagat amb quartos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada