Després
de sopar, al Canal 300, la Maria Alba i jo mirem la magnífica sèrie d’humor Plats bruts, protagonitzada per Joel
Joan i Jordi Sànchez. Les interpretacions, d’ells dos i de “comparses” com
Mònica Glaenzel, Mercè Comes, Montse Pérez i Lluís Xavier Villanueva són
fantàstiques. I els guions, molt enginyosos, atrevits i trapelles. Només una
cosa em grinyola: la utilització desmesurada de castellanismes en els diàlegs.
Però no li dono gaire importància, perquè després de Plats bruts –la sèrie es va estrenar el 19 d’abril de 1999-, la TV3
ha emès moltes sèries i programes que encara han maltractat més la llengua
catalana, amb la justificació que així es reflectia millor el parlar del
carrer. Em vénen al cap la sèrie Jet Lag,
els programes de l’Andreu Buenafuente i, per posar un exemple d’ara, les
cançons del Polònia o les retransmissions de Fórmula 1.
Sovint
enyoro el català de sèries d’humor com l’Escurçó Negre –la meva preferida-, Els
Joves o Hotel Fawlty. D’acord que no reflecteixen la llengua col·loquial, però
és que no és el mateix parlar en cercles reduïts que parlar a un públic més
ampli. No ho ha de ser, perquè parlar per a molta gent exigeix parlar bé, amb
les mínimes incorreccions possibles –per la part que em toca, faig el que puc. No
s’hi val a atonyinar la llengua, a esparracar-la, a deixar-la per terra. Una de
les coses que valoro més és el respecte: que respectem els altres, que els
altres ens respectin, que ens respectem a nosaltres mateixos i que, de retruc,
ens respectem la nostra llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada