dissabte, 21 de setembre del 2013

Dimarts, 21 de setembre de 2010


Al matí, l’Araceli i el Lluís m’engeguen que xerro molt. Per la forma com somriu, dedueixo que la Yolanda Francesch els dóna la raó. Jo explico que això em ve de lluny: quan era petit, a l’escola de Sarroca, ja em castigaven per xerrar massa. Amb aquests antecedents, com no he de ser parlador? Si, a més, tenim en compte les nombroses presentacions dels meus llibres, en què bàsicament he parlat jo, com no he de ser parlador? Havent anat a parar a una feina com aquesta, tant d’atenció al públic, tant d’exercitar les cordes vocals, la llengua i els músculs facials, com no he de ser parlador?
A la tarda, mentre pugem amb l’ascensor, l’Aina em pregunta: “Perquè no parles?” Vaja, només em faltava aquesta. L’Aina, que és una versió evolucionada de mi mateix, una campiona de la xerrera, més tard em dirà: “Perquè parles fluixet?” Quan li expliqui a la Maria Alba no s’ho creurà, ella que sempre em prega que abaixi el volum. “Perquè el papa parla tot lo dia i ara vol descansar”, contesto a l’Aina. “I perquè?”, continua ella.
Ho veieu? Com no he de ser parlador?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada