dimecres, 4 de setembre del 2013

Dissabte, 4 de setembre de 2010


Al matí, visitem el poble d’Arnes. Pel carrer circula un tot terreny amb un carretó enganxat a darrere. A sobre del carretó hi ha un xic que porta una perruca rosa, els morros pintats i un maillot amb franges grogues i negres on m’hi sembla llegir la inscripció “Virgen de la Fuente”. Comento a la Maria Alba que comencen aviat, aquests.
D’Arnes, m’agraden molt les cases de pedra i les flors als balcons. Però sobretot m’agrada l’Ajuntament, un edifici renaixentista de finals del segle XVI. És una construcció de pedra, de planta rectangular, amb arcades de mig punt a la planta baixa, ornamentats finestrals al primer pis, i una seguida d’arcs de mig punt al segon i últim pis. La teulada està rematada amb una cornisa i gàrgoles. L’edifici potser no és massa gran, però guarda l’encant de les coses serenes, mesurades i polides.
 Al migdia, arribem a Vall-de-roures, on avui és fira. Les dones de casa se’n van a passeig i jo entro a la Llibreria Serret, la llibreria de l’etern retorn. Hi saludo l’Octavi, que va d’aquí cap allà, que xerra, que munta nous projectes literaris. Parlo amb la gent a qui dedico els llibres, i també amb companys escriptors, com el David Martí i el Fede Cortés, a qui conec des de L’arbreda ebrenca, i que ha vingut expressament des de Falset. S’esgoten els llibres per signar. Això, aquí, ni és la primera ni l’última vegada que passa.
Dinem al Trull de les Raboses, una casa de pedra rehabilitada amb molt gust. Les noies que porten el negoci omplen d’atencions l’Aina i la Joana, la qual cosa valoro especialment, perquè és com si m’omplissin d’atencions a mi. Acabem de dinar, sortim a la calor i tirem amunt, passada l’església, on tenim el cotxe. Ens acabem els Fantasmikos, uns geladets de colors que l’Aina ha demanat per postres. 
Del Matarranya passem a la Terra Alta. Entre Horta i Prat de Comte, a mà dreta, veiem el rastre del foc que es va endur el David Duaigües i els seus companys. De la Terra Alta passem al Baix Ebre. Després de Benifallet, en direcció a Rasquera, la Maria Alba em fa fixar en una clapa de bosc que també està cremada. Del Baix Ebre passem a la Ribera d’Ebre, de la Ribera d’Ebre al Priorat i del Priorat al Baix Camp. Arribem a Reus encara amb sol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada