dimarts, 20 d’agost de 2013

Divendres, 20 d'agost

A Esmorzars de l’Ebre vaig començar a treballar amb fotografies. I continuo fent-ho en aquest dietari. Les fotografies m’estalvien molts apunts a la llibreta, capturen detalls en què mai m’hauria fixat i m’ajuden a passar inadvertit, perquè en segons quins llocs és preferible semblar turista que cronista. Les fotografies, examinades amb parsimònia, sense presses, em permeten descobrir nous adjectius. I les fotografies em serveixen per reconstruir la realitat. D’una banda, m’ajuden a recordar –no pas tot, és clar- què va passar aquell dia. I de l’altra, a alterar-ho. A modificar la seqüència temporal, per exemple, si així la història hi guanya. En aquest sentit, és com si estigués muntant una pel·lícula: ara una presa rodada fa tres mesos, ara una presa rodada en fa sis, ara una presa rodada abans d’ahir. És com si estripés un paper a bocinets i llavors el tornés a compondre, tot donant-li una forma diferent. I on dic paper, podeu posar-hi vidre, fusta, ferro, plàstic o fins i tot ceràmica de colorets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada