N’hi ha que afirmen que
la novel·la està en crisi. S’equivoquen. No hi ha gènere literari més viu, avui
en dia, que la novel·la. I no em referiré a xifres de vendes ni a qüestions
metafísiques. No. Parlaré de la pròpia experiència.
He escrit assaig,
contes, articles d’opinió i una novel·la. La novel·la, Oli en un llum, va ser el meu primer llibre. De llarg, ha estat la
novel·la la que ha suscitat més comentaris per part dels meus lectors. Ni amb
el blog ni amb el Facebook he aconseguit tants comentaris. I això perquè?
Perquè els lectors, en una aclaparadora majoria, sempre s’estimaran més que els
expliquin una història, que els recreïn un món. Sempre preferiran una novel·la
que els faci riure, plorar, volar, ser part de la trama o donar gràcies al cel
perquè en són fora, a trobar el mateix en un assaig, un llibre de poemes, una
obra de teatre o un dietari com aquest. És així. I qui no ho vulgui assumir,
dues tasses.
Encara ara, dos anys i mig després de publicar Oli en un llum, hi ha persones que em fan arribar el seu parer. I
el més bo del cas: no em pregunten quin serà el proper llibre, sinó quina serà
la propera novel·la. I si tindrem segona part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada