Passen de
les dues. A l’oficina ja hem atès tots els usuaris. Fem tertúlia al voltant de
la taula de l’Araceli. La Yolanda Moles em suggereix, una vegada més, que
escrigui un llibre de les nostres anècdotes de cada dia. Jo li contesto que
se’m fa difícil. Agafades per separat, sorprenen, enlluernen, fan caure de cul.
Però no sé trobar el fil conductor que les sargeixi en una narració més o menys
llarga. Perquè hauria de ser una narració, no un simple recull de frases
divertides. No n’hi hauria prou amb explicar que una vegada vaig despenjar el
telèfon de la centraleta i una veu em va preguntar: “Oiga, es el IMEN?” O que
constantment em trobo amb gent que em demana els papers del suïcidi. O que un
dia vaig demanar a un senyor les feines que li interessaven i em va contestar:
“Hay algo para satisfacer mujeres?” O que un altre dia, un altre senyor,
responent a la pregunta si tenia telèfon mòbil, em va confessar: “El mobi? Se
me cayó en un barreño y se me ahogó”. O que una senyora, a qui li mancava el
certificat d’empresa, va dir que no calia patir, que ens l’enviaria
telepàticament.
Quan decideixi fer un llibre de tot això, Yolanda, ja
t’avisaré.
Bon apunt anecdòtic!
ResponElimina