dilluns, 12 d’agost del 2013

Dijous, 12 d'agost de 2010

Passen de les dues. A l’oficina ja hem atès tots els usuaris. Fem tertúlia al voltant de la taula de l’Araceli. La Yolanda Moles em suggereix, una vegada més, que escrigui un llibre de les nostres anècdotes de cada dia. Jo li contesto que se’m fa difícil. Agafades per separat, sorprenen, enlluernen, fan caure de cul. Però no sé trobar el fil conductor que les sargeixi en una narració més o menys llarga. Perquè hauria de ser una narració, no un simple recull de frases divertides. No n’hi hauria prou amb explicar que una vegada vaig despenjar el telèfon de la centraleta i una veu em va preguntar: “Oiga, es el IMEN?” O que constantment em trobo amb gent que em demana els papers del suïcidi. O que un dia vaig demanar a un senyor les feines que li interessaven i em va contestar: “Hay algo para satisfacer mujeres?” O que un altre dia, un altre senyor, responent a la pregunta si tenia telèfon mòbil, em va confessar: “El mobi? Se me cayó en un barreño y se me ahogó”. O que una senyora, a qui li mancava el certificat d’empresa, va dir que no calia patir, que ens l’enviaria telepàticament. 
Quan decideixi fer un llibre de tot això, Yolanda, ja t’avisaré.

1 comentari: