dissabte, 17 d’agost de 2013

Dimarts, 17 d'agost de 2010

Obro la finestra de la cuina, trec mig cos a fora i encenc el cigarret. El fum es descabdella i dibuixa ondulacions, espirals. El cel està gris, tapadot. El sol treu el nas quan pot. Ja ha passat la festa major i sembla que l’estiu estigui sentenciat. Almenys això pensàvem de jovencells la Maria Alba i jo, quan encara no ens coneíxiem: que després de l’esclat de la festa grossa, tot era costa avall fins a la tardor. Tardes curtes, mànigues llargues, ensopiment i lentitud. 
Avui, però, sé que l’estiu no s’ha de matar tan aviat, perquè pot allargar fins ben entrat l’octubre. Avui sé que aquests dies s’han d’esprémer, s’han de viure intensament, perquè dies més curts i més foscos han de venir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada