Com
a Arbeca, com a mig Catalunya, avui a Sarroca és festa major. A diferència dels
anys de solteria desenfrenada, en què el principal eren les matinades, ara el
que més m’importa és el Ball del Moc. Què és el Ball del Moc? A la sessió de
ball de tarda, l’orquestra interpreta dues o tres cançons per a la canalla.
Això sí, prèviament els grans s’han d’apartar i els han de deixar un espai prou
gran al mig de la plaça perquè hi puguin ballar. És aquesta una tradició que es
remunta molts, molts anys enrera, i que jo creia única al nostre país. Fins que
un bon dia vaig descobrir que també es feia… A Reus. El divendres de Carnestoltes,
a la plaça del Mercadal, un grup toca per als més petits una sessió de ball
sencera. S’hi han de notar, els quartos.
Doncs
bé, en aquesta hora del vespre, a la plaça del Casal de Sarroca, ja és tot a
punt per al Ball del Moc. Però aquest serà un Ball del Moc diferent, per què la
cantant, una xica jove i xocanta, ha baixat a peu de pista amb el micro
inalàmbric. La noia, amb molta gràcia, canta i fa ballar la canalla tot fent
rotllana. Comento al Jaume de Casa Pujol:
-Noi,
no baixaven xiques tan guapes quan naltros ballàvem.
A la següent cançó, i per indicació de la vocalista, som els pares qui ens afegim a la rotllana. No em fa pas vergonya, al contrari. És un goig ballar amb les meves filles, amb la quitxalla del poble i els fills dels que un dia en van marxar. Quin bé de Déu! Quina sort, que tinguem nens! Són el futur, ells ens diuen que hem de ser millors. I que no tot està perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada