dimarts, 13 d’agost de 2013

Divendres, 13 d'agost de 2010

Assisteixo al pregó de la festa major d’Arbeca. Aquest any va a càrrec de Ricard Sans Perera, arbequí d’origen, enginyer en sistemes aeronàutics, enginyer en sistemes electrònics i sistemes de comunicacions, cap de projectes de navegabilitat i coronel de l’aviació francesa. La plaça de la Unió Republicana és plena de gom a gom. El Ricard evoca la seva infantesa a Arbeca i recorda que uns avis eren pagesos i els altres forners. Se li nota l’emoció a la veu, no ho pot evitar, i en cert moment romp en llàgrimes. Els assistents l’aplaudim, còmplices. El Ricard restableix la dicció, que per cert és molt polida, on quasi no descobreixo rastre de francès i on sí noto aquesta a tan característica d’Arbeca. Per si encara no s’havia guanyat prou el públic, explica que els americans, quan van arribar a la Lluna, ja hi van trobar plantada la bandera d’Arbeca. I per acabar de posar-se la gent a la butxaca, reclama a l’Ajuntament que faci el favor de pintar les ratlletes que delimiten els carrils a la piscina municipal. 
El Ricard parla d’ideals, de superació personal, d’esperança en el futur. És un discurs molt ben escrit, que en cap moment perd interès. I és, sobretot, un discurs en positiu, per mirar endavant, per fer les coses bé, per somniar en les estrelles. Brando lleument el cap i li dono les gràcies en silenci. En els temps que corren, les paraules del Ricard no són necessàries, són imprescindibles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada