Assisteixo
al pregó de la festa major d’Arbeca. Aquest any va a càrrec de Ricard Sans
Perera, arbequí d’origen, enginyer en sistemes aeronàutics, enginyer en
sistemes electrònics i sistemes de comunicacions, cap de projectes de
navegabilitat i coronel de l’aviació francesa. La plaça de la Unió Republicana
és plena de gom a gom. El Ricard evoca la seva infantesa a Arbeca i recorda que
uns avis eren pagesos i els altres forners. Se li nota l’emoció a la veu, no ho
pot evitar, i en cert moment romp en llàgrimes. Els assistents l’aplaudim,
còmplices. El Ricard restableix la dicció, que per cert és molt polida, on
quasi no descobreixo rastre de francès i on sí noto aquesta a tan
característica d’Arbeca. Per si encara no s’havia guanyat prou el públic,
explica que els americans, quan van arribar a la Lluna, ja hi van trobar
plantada la bandera d’Arbeca. I per acabar de posar-se la gent a la butxaca,
reclama a l’Ajuntament que faci el favor de pintar les ratlletes que delimiten
els carrils a la piscina municipal.
El Ricard parla d’ideals, de superació
personal, d’esperança en el futur. És un discurs molt ben escrit, que en cap
moment perd interès. I és, sobretot, un discurs en positiu, per mirar endavant,
per fer les coses bé, per somniar en les estrelles. Brando lleument el cap i li
dono les gràcies en silenci. En els temps que corren, les paraules del Ricard no
són necessàries, són imprescindibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada