diumenge, 4 d’agost de 2013

Dimecres, 4 d'agost de 2010

Perquè escric? De petit em preguntava si jo també podria inventar les històries que sortien al Mortadelo y Filemón, al Zipi y Zape, a l’Astèrix i el Tintín. De més gran somniava fabular com Josep Vallverdú o Oriol Vergés, com Sir Arthur Conan Doyle o Agatha Christie, com Ferran Torrent o Tom Wolfe, com Pere Calders o Mercè Rodoreda. Però allò que realment em va empènyer a escriure van ser dos llibres que vaig llegir en poc temps, quan tenia uns vint anys. Els dos llibres eren novetats, eren dues novel·les, els publicava la mateixa editorial i els autors eren un home i una dona que a priori els considerava bons escriptors. Vaig trobar ambdós llibres tan dolents, tan mal fets, vaig considerar-los una presa de pèl tan gran, que vaig concloure que jo podia oferir una cosa millor. Qui llegeixi això podrà pensar que l’ego em vessava per tot arreu, i és possible que així fos, però en veritat va ser aquesta la meva reacció. Qui llegeixi això potser voldrà saber quins eren els llibres i els seus autors. No els ho diré pas: encara se’ls llegirien.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada