Perquè escric? De petit em preguntava si jo també
podria inventar les històries que sortien al Mortadelo y Filemón, al Zipi y
Zape, a l’Astèrix i el Tintín. De més gran somniava fabular com Josep Vallverdú
o Oriol Vergés, com Sir Arthur Conan Doyle o Agatha Christie, com Ferran
Torrent o Tom Wolfe, com Pere Calders o Mercè Rodoreda. Però allò que realment
em va empènyer a escriure van ser dos llibres que vaig llegir en poc temps,
quan tenia uns vint anys. Els dos llibres eren novetats, eren dues novel·les,
els publicava la mateixa editorial i els autors eren un home i una dona que a priori els considerava bons
escriptors. Vaig trobar ambdós llibres tan dolents, tan mal fets, vaig
considerar-los una presa de pèl tan gran, que vaig concloure que jo podia
oferir una cosa millor. Qui llegeixi això podrà pensar que l’ego em vessava per
tot arreu, i és possible que així fos, però en veritat va ser aquesta la meva
reacció. Qui llegeixi això potser voldrà saber quins eren els llibres i els
seus autors. No els ho diré pas: encara se’ls llegirien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada