Dimecres, 25 d'agost de 2010

Tornem cap al cotxe. Hem passat la tarda a la platja, primer a Cunit i després a Segur de Calafell, amb el Kantinu, la Mari, l’Eva i el Pol. He trobat la sorra més blanca i més neta, l’aigua més fresca que no pas a Cambrils, però no m’ha fet el pes que cobrís tan aviat. Al contrari de Cambrils, la de Segur no és platja per deixar que els petits s’endinsin sols a l’aigua. La primera és platja d’escullera, aquesta és platja de mar obert.

Tornem cap al cotxe. El tenim en un extrem de l’avinguda de Vilanova i la Geltrú, al costat de la via del tren. Cada deu minuts passa un comboi. La llum de les faroles és fluixa. Caminem per davant d’una filera de casetes adossades. Certament, és una metàfora dels temps que corren: de set casetes, sis estan tancades i reixades. D’aquestes sis, una és a la venda. Només la que fa set té llum a l’interior. I, de tant en tant, el tren hi passa per davant i no para.