Abans de començar l’examen,
el professor Josep Maria Vallès ens va indicar:
-Heu d’escriure-ho de
manera que una persona que passés pel carrer, que no tingués ni idea de Ciència
Política, ho pogués entendre.
Aquesta frase em va
marcar. Jo havia d’escriure així. I des de llavors, així ho procuro fer. Quan
hi ha molts conceptes seguits, acostumo a assignar-los una frase a cada un,
encara que quedi curta. No sóc gaire amic de la frase llarga, perquè quan
s’arriba al final és probable que s’hagi oblidat l’inici. Quan les idees són
complexes, rebaixo el to de la llengua escrita i poso els exemples que calgui.
Intento ser clar. I m’obligo a no parlar amb sobreentesos, amb aquelles coses
que figura que tothom sap, però que a l’hora de la veritat només saben quatre.
Perquè aquesta obsessió per ser entés? Potser perquè, al cap del carrer,
només escric per comunicar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada