dijous, 22 d’agost de 2013

Diumenge, 22 d'agost de 2010

Abans de començar l’examen, el professor Josep Maria Vallès ens va indicar:
-Heu d’escriure-ho de manera que una persona que passés pel carrer, que no tingués ni idea de Ciència Política, ho pogués entendre.
Aquesta frase em va marcar. Jo havia d’escriure així. I des de llavors, així ho procuro fer. Quan hi ha molts conceptes seguits, acostumo a assignar-los una frase a cada un, encara que quedi curta. No sóc gaire amic de la frase llarga, perquè quan s’arriba al final és probable que s’hagi oblidat l’inici. Quan les idees són complexes, rebaixo el to de la llengua escrita i poso els exemples que calgui. Intento ser clar. I m’obligo a no parlar amb sobreentesos, amb aquelles coses que figura que tothom sap, però que a l’hora de la veritat només saben quatre.
Perquè aquesta obsessió per ser entés? Potser perquè, al cap del carrer, només escric per comunicar-me.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada