dijous, 8 d’agost de 2013

Diumenge, 8 d'agost de 2010



Hem acabat de sopar. La Joana i jo som al menjador, il·luminat només per la televisió. La Joana té una carmanyoleta destapada on sembla que hi hagi olives, i a la tapa de la carmanyoleta els pinyols. M’hi fixo millor i veig que no són olives i pinyols, sinó avellanes de diferents mides recobertes de xocolata. Que estrany, no sabia que en tinguéssim… Tot i que ja hem acabat de sopar, en prenc una. Pregunto a la Joana “Què és això?” i sense esperar resposta m’ho duc a la boca. Just quan les dents de dalt fan la primera incisió a la boleta marronosa, ella em contesta:
-És plastilina!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada