Hem acabat de sopar. La Joana i jo som al menjador, il·luminat només per la
televisió. La Joana té una carmanyoleta destapada on sembla que hi hagi olives,
i a la tapa de la carmanyoleta els pinyols. M’hi fixo millor i veig que no són
olives i pinyols, sinó avellanes de diferents mides recobertes de xocolata. Que
estrany, no sabia que en tinguéssim… Tot i que ja hem acabat de sopar, en prenc
una. Pregunto a la Joana “Què és això?” i sense esperar resposta m’ho duc a la
boca. Just quan les dents de dalt fan la primera incisió a la boleta marronosa,
ella em contesta:
-És plastilina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada