-No t’emportes lo paraigua? –pregunta la Maria Alba.
-No. Si plou, me
mullaré.
El cel està grisot. Fa gotetes. A la riera de Miró, al raval de Sant
Pere, al raval de Robuster, al carrer de Misericòrdia no volta gairebé ningú.
Però a la plaça de la Pastoreta, just després de l’estructura de vidre que mena
a baix al pàrquing, entreveig una cuada que fa tremolar –cent, cent deu, cent
vint persones?- davant del lloc on treballo, al Passeig de Misericòrdia. Gent
que fa una hora que espera, o més, per entregar els papers de la prestació o el
subsidi, per inscriure’s per primera vegada, per demanar informació, per
renovar la targeta de demanda, per mirar ofertes de treball… No hi ha retorns
tranquils a l’oficina de l’atur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada