Dimarts, 10 d'agost de 2010

Com que sóc un noctàmbul, passada la mitjanit encara miro la tele. No sé perquè, però veig uns minuts del programa de Cuatro Callejeros viajeros, dedicat a la ciutat de Roma. És anecdòtic, superficial, desconcertant, atropellat, no té cap mena de continuïtat, és carrincló, decadent i sòrdid. Els moviments de la càmera, amb zooms inesperats, amb plans inclinats per donar i per vendre, buscant ser originals i dinàmics, només fan pena. El viatge és tractat com un producte de consum massiu, immediat, d’usar i llençar. La qüestió és no avorrir el personal, sempre amatent a canviar de cadena a la més mínima baixada de ritme. Per això, suposo, l’equip del programa fa una visita al fubolista brasiler de la Roma Julio Baptista –exjugador del Sevilla, l’Arsenal i el Reial Madrid, entre altres equips- perquè descobrim que la seua xicota és de Ponferrada, que al piset mengen jamón espanyol i que al Julio li agrada punxar música brasilera mentre sa mare –no queda clar si la dona hi és de pas o s’hi ha establert definitivament- no pot reprimir una ballaruga. Una ballaruga, efectivament, amb molt de ritme.