dissabte, 10 d’agost de 2013

Dimarts, 10 d'agost de 2010


Com que sóc un noctàmbul, passada la mitjanit encara miro la tele. No sé perquè, però veig uns minuts del programa de Cuatro Callejeros viajeros, dedicat a la ciutat de Roma. És anecdòtic, superficial, desconcertant, atropellat, no té cap mena de continuïtat, és carrincló, decadent i sòrdid. Els moviments de la càmera, amb zooms inesperats, amb plans inclinats per donar i per vendre, buscant ser originals i dinàmics, només fan pena. El viatge és tractat com un producte de consum massiu, immediat, d’usar i llençar. La qüestió és no avorrir el personal, sempre amatent a canviar de cadena a la més mínima baixada de ritme. Per això, suposo, l’equip del programa fa una visita al fubolista brasiler de la Roma Julio Baptista –exjugador del Sevilla, l’Arsenal i el Reial Madrid, entre altres equips- perquè descobrim que la seua xicota és de Ponferrada, que al piset mengen jamón espanyol i que al Julio li agrada punxar música brasilera mentre sa mare –no queda clar si la dona hi és de pas o s’hi ha establert definitivament- no pot reprimir una ballaruga. Una ballaruga, efectivament, amb molt de ritme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada