dimarts, 1 d’octubre de 2013

Divendres, 1 d'octubre de 2010

A l’obra, hi ha l’excavadora del Barranco que fa els clots per als fonaments, un camió també del Barranco i el tractor de mon pare, als remolcs dels quals va a parar la terra que en surt. La terra va al tros de la Creu, on suposo que mon pare la concentrarà a les soques dels olivers. Mai no li estaré prou agraït, per tot el que ha fet i fa per mi. Per nosaltres.
A l’obra, també hi ha els tres germans Siuraneta: el Víctor, el Jordi i el Gabi. Ells són els paletes que aixecaran la nostra casa de Sarroca. Tots tres són del poble, tot i que el Gabi viu a Lleida. El Víctor, però, serà veí nostre, perquè casa seva queda al carrer de dalt, amb una magnífica perspectiva sobre el nostre terreny. 
La nova casa és il·lusió. És com un altre fill. Com un llibre que hem començat a escriure entre tots. Però un llibre que tardarem a acabar, perquè de moment, de la casa, només en fem la carcassa. Quan tinguem més diners, ja la farem de dins. No sé si experimentaré, amb la casa, el mateix neguit que experimento amb els llibres quan encara no els he acabat d’escriure. Si és així, miraré de controlar-me, perquè tinc la impressió que la casa va per llarg.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada