dimarts, 8 d’octubre de 2013

Dijous, 8 d'octubre de 2010


Som al carrer de Sant Pere, a Sarroca, a davant de casa els pares. Som uns quants: la Teresita de Montoliu, la Concepció de Llardecans, ma mare, mon pare, ma germana Montse, son fill David, la Maria Alba, un servidor, l’Aina, la Joana, la Rosa Maria –filla de la Concepció- i el Xavier –marit de la Rosa Maria. Els grans xerrem i els petits s’empaiten. La història, anys després, es torna a repetir. En fa quinze era jo qui empaitava la Mònica i la Mireia –germanes grans del David-, en fa trenta ens perseguíem amb el Jaume i la Roser –fills de la Teresita de Montoliu- mentre els grans garlaven al mig del carrer. I ara jo sóc la Joana, l’Aina i el David. 
Es fa fosquet, la nit és càlida i no ens acabem d’acomiadar mai. Tant de bo no ens acabéssim d’acomiadar mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada