dimarts, 29 d’octubre de 2013

Dijous, 21 d'octubre de 2010


Potser arran de la sèrie de TV3 Caçadors de bolets, d’un temps cap aquí s’ha estès l’expressió “caçar bolets”. Trobo, sincerament, que és una expressió desafortunada, com també ho és “collir bolets”. Els bolets no es cacen, perquè no tenen potes ni ales. I tampoc no es cullen: jo sempre cullo a una certa altura del terra, mai arran de terra. A banda, ni “buscar bolets”, crec, és una expressió del tot encertada, perquè no és prou precisa. Es poden buscar bolets al bosc, als marges de les carreteres de muntanya, a la fruiteria o al supermercat. 
Podríem precisar que els bolets s’arrenquen o s’estiren –segons una escola boletaire- o que es tallen –segons l’altra escola boletaire-, però fa una mica de mal efecte. Jo m’estimo més dir que es pleguen. “Plegar bolets” implica ajupir-se, agafar de terra amb cert esforç. Se’m podria objectar que aquesta expressió equival a “collir bolets”, perquè segons el Diccionari Barcanova de la Llengua, collir és “arreplegar els productes del sòl”. Però collir, alhora, és massa genèric, perquè com he dit abans, també es pot collir a un pam, a un metre o a deu metres del terra. En canvi, només es plega arran de terra. Altra cosa és, però, quan els bolets neixen –i creixen- a les soques dels arbres. Llavors sí que es pot dir “collir bolets”… 
N’hi ha que cuinen amb productes de temporada. Jo escric sobre els productes del temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada