Potser arran de la sèrie de TV3 Caçadors de bolets, d’un temps cap aquí
s’ha estès l’expressió “caçar bolets”. Trobo, sincerament, que és una expressió
desafortunada, com també ho és “collir bolets”. Els bolets no es cacen, perquè
no tenen potes ni ales. I tampoc no es cullen: jo sempre cullo a una certa
altura del terra, mai arran de terra. A banda, ni “buscar bolets”, crec, és una
expressió del tot encertada, perquè no és prou precisa. Es poden buscar bolets
al bosc, als marges de les carreteres de muntanya, a la fruiteria o al
supermercat.
Podríem precisar que els bolets s’arrenquen o s’estiren –segons
una escola boletaire- o que es tallen –segons l’altra escola boletaire-, però
fa una mica de mal efecte. Jo m’estimo més dir que es pleguen. “Plegar bolets” implica ajupir-se, agafar de terra amb
cert esforç. Se’m podria objectar que aquesta expressió equival a “collir
bolets”, perquè segons el Diccionari Barcanova de la Llengua, collir és
“arreplegar els productes del sòl”. Però collir, alhora, és massa genèric,
perquè com he dit abans, també es pot collir a un pam, a un metre o a deu
metres del terra. En canvi, només es
plega arran de terra. Altra cosa és, però, quan els bolets neixen –i
creixen- a les soques dels arbres. Llavors sí que es pot dir “collir bolets”…
N’hi
ha que cuinen amb productes de temporada. Jo escric sobre els productes del
temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada