divendres, 25 d’octubre de 2013

Dimecres, 20 d'octubre de 2010


Sóc al parc infantil que hi ha entre el carrer de Poboleda i de Tivissa. Assegut en un banc, bec aigua d’una ampolleta. Arriba un home i s’asseu al meu costat. Diu que aquí no fa tanta calor, perquè hi toca l’ombra. Es presenta: és el Lorenzo, el pare de l’Elsa, una companya de classe de la Joana. Ara elles dues i l’Aina juguen amb la galleda, el rampill i la pala al sorral. Em sorprèn quan em revela que jo el vaig atendre a l’oficina de l’atur. “Ah, sí?” Penso que deu haver molta gent, a Reus i rodalies, que sap on treballo i que jo no identifico. La meva popularitat me l’atorga l’otegé, no pas els llibres. 
Pregunto al Lorenzo si encara és a l’atur. Contesta que no. Va treballar a les obres del Corte Inglés de Tarragona i el van tornar a agafar quan aquest centre comercial va obrir les portes al públic. Me n’alegro, que treballi, i així li manifesto. És bo per a Tarragona, per a Reus, per a la nostra oficina de treball i per a mi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada