Sóc al
parc infantil que hi ha entre el carrer de Poboleda i de Tivissa. Assegut en un
banc, bec aigua d’una ampolleta. Arriba un home i s’asseu al meu costat. Diu
que aquí no fa tanta calor, perquè hi toca l’ombra. Es presenta: és el Lorenzo,
el pare de l’Elsa, una companya de classe de la Joana. Ara elles dues i l’Aina
juguen amb la galleda, el rampill i la pala al sorral. Em sorprèn quan em
revela que jo el vaig atendre a l’oficina de l’atur. “Ah, sí?” Penso que deu
haver molta gent, a Reus i rodalies, que sap on treballo i que jo no
identifico. La meva popularitat me l’atorga l’otegé, no pas els llibres.
Pregunto
al Lorenzo si encara és a l’atur. Contesta que no. Va treballar a les obres del
Corte Inglés de Tarragona i el van tornar a agafar quan aquest centre comercial
va obrir les portes al públic. Me n’alegro, que treballi, i així li manifesto.
És bo per a Tarragona, per a Reus, per a la nostra oficina de treball i per a
mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada