dijous, 17 d’octubre de 2013

Dissabte, 16 d'octubre de 2010



Llegeixo al 3cat24.cat que Pepe Montilla, candidat del Partit dels Socialistes a les eleccions al Parlament de Catalunya, ha promès beques-formació per als menors de vint-i-cinc anys que ni estudien ni treballen i que no han assolit la formació suficient, les quals cobririen durant nou mesos el cost d’aquesta formació. Montilla també ha promès crèdits-salari, crèdits pel mateix valor que el salari mínim interprofessional (633,3 euros) durant un període de formació de 9 mesos i un mínim període de recerca de feina de tres mesos addicionals. Es pagaria mensualment i se sol·licitaria a través dels ajuntaments, i el retorn s'hauria de fer fins a sis anys, quan la persona treballi i obtingui un salari superior a dues vegades el salari mínim. En cas de pèrdua de feina, se suspendria el retorn”. Entre unes coses i altres, segons el mitjà de comunicació digital, es preveu mobilitzar 1565 milions d’euros.
Quina forma de llençar els calers. Quin malbaratament més estúpid de recursos. I tot per quatre vots que no impediran que Montilla surti del Palau de la Generalitat en globus. Em recorda Felipe González, el qual va prometre un sou per a les mestresses de casa si guanyava les eleccions.
La proposta del president Montilla és sagnant, desconcertant. Es premia amb diners una gent que, majoritàriament –ho sento, però és així-, no vol estudiar ni treballar. És el món al revés.
A més, és una proposta dolenta, que perjudica encara més la candidatura de Montilla a la Generalitat. Quin assessor o company de partit amb dos dits de front pot haver-li suggerit una cosa semblant? Que no ho veuen, que és obrir un flanc per on els rivals polítics et puguin atacar? Com si no en tinguessin suficients, de flancs oberts…
I és una proposta, com quasi totes les propostes fetes en precampanya i campanya electoral, poc creïble. A aquestes alçades de la història, ja sabem que les paraules que es diuen -i s’escriuen- a les portes d’unes eleccions no necessàriament s’han de refrendar amb fets. És poc creïble, fins i tot, si Montilla guanya les eleccions i la vol complir. Perquè llavors ja trucarà Zapatero, Merkel, Obama o el Pare Sant per dir-li que ja n’hi ha prou, home, de llençar els quartos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada