Les rases estan farcides de formigó, del qual en
sobresurten petits pilars de ferro. La paret que toca a Cal Mascarilla està
marcada amb pintura rosa. La Mònica, que estudia tercer d’Arquitectura a Reus,
fa fotos. El Jordi Siuraneta li pregunta si sap com es fa un rellotge de sol.
Ella respon que no, que és molt difícil. Parlem de l’hora solar i del
desfassament que hi haurà, a partir de dissabte de la setmana que ve, quan
canviaran l’hora, amb l’hora oficial.
Arriba un camió i aparca al solar del costat. Hi descarrega ferros per a la
nostra obra. La lluna plena apareix allà dalt, a l’esquerra dels dipòsits. Té
una aureòla més doble i brillant que de costum.
La Joana, l’Aina i el David
empaiten el gat Blacky al terrat de casa els pares. El David m’ha dit, abans,
que el gat li tenia por. Gens estrany: sempre l’ofèn. Jo estic hipnotitzat pel
fum i el perfum de la carn que mon pare cou a les graelles. La lluna ja és força
amunt, i sembla que vigili.
Després de sopar, marxem cap a Reus. Demà he de
matinar. No veig la lluna, perquè és just a sobre el cotxe, però la seva llum
inunda el paisatge, torna la carretera més amable. Escurça el viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada