dimarts, 29 d’octubre de 2013

Divendres, 22 d'octubre de 2010


Les rases estan farcides de formigó, del qual en sobresurten petits pilars de ferro. La paret que toca a Cal Mascarilla està marcada amb pintura rosa. La Mònica, que estudia tercer d’Arquitectura a Reus, fa fotos. El Jordi Siuraneta li pregunta si sap com es fa un rellotge de sol. Ella respon que no, que és molt difícil. Parlem de l’hora solar i del desfassament que hi haurà, a partir de dissabte de la setmana que ve, quan canviaran l’hora, amb l’hora oficial. Arriba un camió i aparca al solar del costat. Hi descarrega ferros per a la nostra obra. La lluna plena apareix allà dalt, a l’esquerra dels dipòsits. Té una aureòla més doble i brillant que de costum. 
La Joana, l’Aina i el David empaiten el gat Blacky al terrat de casa els pares. El David m’ha dit, abans, que el gat li tenia por. Gens estrany: sempre l’ofèn. Jo estic hipnotitzat pel fum i el perfum de la carn que mon pare cou a les graelles. La lluna ja és força amunt, i sembla que vigili. 
Després de sopar, marxem cap a Reus. Demà he de matinar. No veig la lluna, perquè és just a sobre el cotxe, però la seva llum inunda el paisatge, torna la carretera més amable. Escurça el viatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada