Dimarts, 5 d'octubre de 2010

En els últims trenta dies, he considerat seriosament, vàries vegades, la possibilitat de tornar a fumar. Perquè no ho he fet? Potser ha estat per no defraudar la meva família, o pels diners, o per mantenir la paraula donada, o per no trencar la línia argumental d’aquest dietari, o per no haver de tornar-ho a deixar. No ho sé. El cas, però, és que continuo sense fumar. I que l’últim mes és un mes guanyat als meus dimonis personals. Ara bé, aquesta no és una victòria definitiva. El combat es lliura cada dia, cada hora, i així serà fins al final de la meva vida. Perquè, encara que no torni a fumar mai més, sempre tindré el fum al cap.