El que penso condiciona
el que escric, però el que escric condiciona el que penso. M’explico: quan
formulo una opinió per escrit, procuro sempre ser-hi fidel. I, si en el futur
canvio d’opinió escrita -i pensada-, dic que canvio i perquè canvio. Si, del
contrari, i sense ser-ne conscient, escric una cosa completament contrària a
una altra que vaig escriure temps enrere, em sento malament, culpable, fals.
Els remordiments em corquen la consciència.
Diu la frase que som esclaus de les nostres paraules. Hi estic d’acord:
jo visc encadenat a la paraula escrita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada