Assisteixo a les cinquenes Jornades de les Lletres
Ebrenques, a Amposta. Al vestíbul del Centre Cultural, saludo els escriptors
Pere Perellon, Xavier Garcia, Jordi Pijoan-López i Josep Igual. Conec l’ampostí
Rafael Haro i el besaluenc Martí Gironell, que a la tarda participarà en una
taula rodona sobre novel·la històrica. Conec, també, la Joana Serret,
responsable de la Biblioteca Sebastià Juan i Arbó i alma mater d’aquestes Jornades. Serveixen l’esmorzar: cafès, sucs i
llepolies, que diuen a les Terres de l’Ebre. El Josep Igual em comenta que això
no és pas un esmorzar de forquilla. Jo apunto que m’ho fotré igual.
Pugem a
dalt, a la Biblioteca Sebastià Juan i Arbó. El primer acte del dia és la
presentació de Simfonia de paraules,
de Teresa Bertran, obra guanyadora del I Premi de Narrativa Breu Ciutat
d’Amposta 2008. El llibre explica la creació, a principis del segle XX, de la
Lira Ampostina, institució musical emblemàtica d’aquestes terres. La Teresa, a
qui aprecio molt -i no només perquè el seu home és arbequí- s’emociona quan
parla de son iaio, Francisco Bertran, qui fou president de la Lira en temps
convulsos.
Al final de l’acte, tornem al vestíbul, on veig els escriptors Josep
Gironès, Jordi Andreu Corbaton, Xulio Ricardo Trigo i Coia Valls. La Banda de
l’Escola de Música de la Lira Ampostina ens interpreta un parell o tres de
cançons. Tots els joves toquen bé, però em fixo especialment en el bateria.
Aquest paio és un monstre. Així li ho comento al Baltasar Casanova, que remena
el cos al ritme de la música, i s’hi mostra d’acord.
Precisament, el Baltasar modera
la taula rodona “Gastronomia literària: llibres de cuina de les Terres de
l’Ebre”, on participo. M’hi acompanyen Lourdes Sanchís i Roser Gómez, autores
de La cuina del Delta d’abans i d’ara;
Núria Gómez Pujol, que ens explica les receptes que hi ha penjades al web
Amposta.info; la flixanca Laura Mur, coautora de Coques i corassons, un recull de receptes de dolços de la Ribera
d’Ebre i la Terra Alta; Paca Bonet, cuinera i mestressa del Restaurant Paca de
Riumar, a Deltebre; Cinta Príncep i Àlex Ramos, que expliquen com es pot cuinar
amb l’energia del sol, i Carme Queralt, antropòloga, professora de cuina i
autora dels llibres Menjar de fer
culleres o La cuina de les Terres de
l’Ebre. En acabar la taula rodona, dic al Baltasar que les nostres
intervencions han estat com un menú degustació molt variat. “Molt variat i molt
car!”, matisa.
M’acomiado del Baltasar. També de la Joana Serret i la Paca
Bonet. La primera em comunica que Esmorzars
de l’Ebre ha tingut molt impacte per aquests verals. Desconfiat de mena, no
me la crec. La Paca, el restaurant de la qual surt precisament a Esmorzars de l’Ebre, m’informa que
l’altre dia en va tenir uns quants que van demanar anguila amb suc. I que li
van demanar perquè havien vist les anguiles fotografiades al meu bloc Esmorzars
de forquilla. Vaja, aquesta sí que no l’esperava! Ara resulta que la gent se’n
refia, de mi...
Camino pensatiu cap al cotxe. Creuo el pont del canal, vaig una
estona paral·lel al riu i després trenco a l’esquerra. Les meves cabòries
s’esfumen quan llegeixo, en una porta metàl·lica, la següent advertència: “SALIDA
DE CHOQUE”. Suposo que d’això en diuen humor ampostí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada