divendres, 25 d’octubre de 2013

Dimarts, 19 d'octubre de 2010


En aquesta oficina caldria pintar a terra un carril per a vehicles amb rodes. Perquè hi vénen cotxets de nens, cadires de rodes –manuals i automàtiques-, motos de joguina, bicicletes per a petits i grans, patins i monopatins. 
A aquesta oficina rarament s’hi acudeix sol. Qui ve s’acompanya de marit, muller, fills, germans, nebots, néts, pares, avis i besavis, amics, cosins, oncles, ties o amants. A vegades, els acompanyants no cal que siguin persones. En més d’una ocasió n’he vist que portaven una gàbia tapada amb una tela i un moixó a dintre i, fins i tot, un cop, vaig veure un paio a qui seguia un gos. 
En aquesta oficina, avui, al meu costat, una nena feia córrer un cotxet de policia. Mentrestant, un nen, aneu a saber si el seu germà, cosí, amic, conegut o saludat, pegava puntades de peu a la paret, una paret que van pintar la primavera passada d’un clor gris-blau claret i que ara està tota marcada dels caps, les esquenes i els peus dels que s’hi arrepengen. I dels que hi donen puntades, és clar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada