En
aquesta oficina caldria pintar a terra un carril per a vehicles amb rodes.
Perquè hi vénen cotxets de nens, cadires de rodes –manuals i automàtiques-,
motos de joguina, bicicletes per a petits i grans, patins i monopatins.
A
aquesta oficina rarament s’hi acudeix sol. Qui ve s’acompanya de marit, muller, fills,
germans, nebots, néts, pares, avis i besavis, amics, cosins, oncles, ties o
amants. A vegades, els acompanyants no cal que siguin
persones. En més d’una ocasió n’he vist que portaven una gàbia tapada amb una
tela i un moixó a dintre i, fins i tot, un cop, vaig veure un paio a qui seguia
un gos.
En aquesta oficina, avui, al meu costat, una nena feia córrer un cotxet
de policia. Mentrestant, un nen, aneu a saber si el seu germà, cosí, amic,
conegut o saludat, pegava puntades de peu a la paret, una paret que van pintar
la primavera passada d’un clor gris-blau claret i que ara està tota marcada
dels caps, les esquenes i els peus dels que s’hi arrepengen. I dels que hi
donen puntades, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada