dimarts, 15 d’octubre de 2013

Dimecres, 13 d'octubre de 2010

Llegeixo, al setmanari La Veu de l’Ebre, l’article “Bous, tradició i aigua”, de Ramon Rosales. El Ramon, a qui conec des que va ser subdirector general de Governació a les Terres de l’Ebre, escriu que no s’entén que a Catalunya es prohibeixin els toros però que es protegeixin els correbous. I rebat, un darrere l’altre, els arguments dels protaurins ebrencs. 
El Ramon, mestre i filòsof, rapitenc i grandíssima persona, és dels pocs a les Terres de l’Ebre que es mostra, públicament, crític amb els correbous. I dic públicament perquè sé del cert que a molta gent del territori els bous no els agraden, el que passa és que no aixequen la veu. No hi estan d’acord, però no volen problemes. Pesa més el fet de sentir-se acceptats en el col·lectiu que no pas manifestar la seva discrepància. Una cosa molt semblant, fa quaranta anys, la politòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann ho va denominar l’Espiral del Silenci. I tirant més enrera, la nostra saviesa popular ho va batejar amb la frase “Qui calla, atorga”. 
Sovint confonem l’opinió dominant amb l’opinió majoritària, l’opinió majoritària amb l’opinió de tothom. Persones com el Ramon Rosales ens ajuden a veure-hi més clar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada