Llegeixo,
al setmanari La Veu de l’Ebre, l’article “Bous, tradició i aigua”, de Ramon
Rosales. El Ramon, a qui conec des que va ser subdirector general de Governació
a les Terres de l’Ebre, escriu que no s’entén que a Catalunya es prohibeixin
els toros però que es protegeixin els correbous. I rebat, un darrere l’altre, els arguments dels
protaurins ebrencs.
El Ramon,
mestre i filòsof, rapitenc i grandíssima persona, és dels pocs a les Terres de
l’Ebre que es mostra, públicament, crític amb els correbous. I dic públicament
perquè sé del cert que a molta gent del territori els bous no els agraden, el
que passa és que no aixequen la veu. No hi estan d’acord, però no volen
problemes. Pesa més el fet de sentir-se acceptats en el col·lectiu que no pas
manifestar la seva discrepància. Una cosa molt semblant, fa quaranta anys, la
politòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann ho va denominar l’Espiral del
Silenci. I tirant més enrera, la nostra saviesa popular ho va batejar amb la
frase “Qui calla, atorga”.
Sovint confonem l’opinió dominant amb l’opinió majoritària,
l’opinió majoritària amb l’opinió de tothom. Persones com el Ramon Rosales ens
ajuden a veure-hi més clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada