dijous, 14 de novembre de 2013

Divendres, 5 de novembre de 2010



Tribunal de Primera Instància d’Ain Sbaa (Casablanca). A la sala on se’ls ha de jutjar, plena de gom a gom, entren els set activistes sahruís. El públic –i algun advocat- branda banderes marroquines, retrats del rei Mohamed VI i entona consignes a favor de la permanència del Sàhara Occidental al Marroc. Tres dels activistes sahruís s’hi tornen corejant càntics independentistes. Els corresponsals al Marroc de Televisió Espanyola i la Cadena Ser, Antonio Parreño i Eduardo Marín, que intenten treure’n imatges, són agredits per desenes de persones. Cops de puny, puntades de peu, insults i escopinades. Uns policies de paisà aconsegueixen treure de la sala els dos periodistes espanyols, allunyant-los així de la gent que els perseguia.
Quina casualitat. Només fa dos dies, a Madrid, el titular d’Exteriors marroquí, Taieb Fassi Fihri, va carregar durament contra la premsa espanyola per la “mala òptica” que aplicava al conflicte del Sàhara Occidental, i va adduir raons de seguretat per impedir l’entrada als informadors al campament sahruí d’Al-Aaiun. La ministra d’Exteriors espanyola, Trinidad Jiménez, que compareixia amb el seu homòleg marroquí, en ser preguntada per aquesta prohibició als periodistes, es va cobrir de glòria responent que no compartia la decisió del Marroc però la respectava, i que la política de comunicació de Madrid era “diferent”.
Vist el que ha passat al cap de dos dies a Casablanca, un parell de consideracions:
-Què dirà ara Trinidad Jiménez? Tot i l’estreta relació entre les dues monarquies, tot i els interessos pesquers espanyols –precisament a la costa del Sàhara Occidental-, tot i l’estreta col·laboració entre els dos estats a l’hora de lluitar contra la immigració il·legal i el tràfic de drogues, la ministra serà prou valenta per rectificar i condemnar sense reserves les agressions? 
-Què dirà ara el ministre d’Exteriors marroquí? Que l’agressió és culpa dels periodistes estrangers? No m’estranyaria. Què dirà aquest ministre quan hi hagi una agressió racista contra súbdits del seu país a l’estranger? Que és intolerable? Que potser no ho és tractar a bastonades els seus súbdits al seu propi país? Quanta hipocresia, quanta mesquinesa, quin fàstic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada