dijous, 7 de novembre de 2013

Dimecres, 27 d'octubre de 2010

Mentre dino, escolto a Catalunya Informació que el Partit Aragonès Regionalista -PAR- es vol presentar per la circumscripció de Lleida a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. No em sembla malament, perquè les regles del joc ho permeten. I tampoc no considero que sigui quelcom estrambòtic, perquè a les eleccions catalanes de 1980 ja es va presentar, i va obtenir un escó per Barcelona, el Partit Andalusista. Però em resulta xocant per diversos motius:
-Perquè la probabilitat de treure representació és zero.
-Perquè divideix el vot espanyolista.
-Perquè si fos al revés, si fos un partit català que es presentés a les eleccions aragoneses, l’acusarien, pel cap baix, d’imperialista. I ho considerarien un insult, una provocació i una afront molt greu a l’Aragó.
-Perquè tothom s’hi atreveix, amb els catalans.
-Perquè no em crec que es presenti perquè vol “defensar l’interès de tots els aragonesos visquin on visquin”, tal com llegiré després al 3cat24.cat. És una forma de tocar la pera com una altra. Tinc ben present l’actitud bel·ligerant del PAR pel que fa al litigi de l’art sacre de la Franja o la disputa dels béns i l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
-Perquè em fa gràcia que vulgui defensar “l’interès de tots els aragonesos visquin on visquin” quan no defensa els aragonesos catalanoparlants. L’aprovació de la Llei de Llengües de l’Aragó, que no reconeix l’oficialitat del català a la Franja, encara va comptar amb el vot contrari del PAR!
Algú podrà pensar que no em cauen bé els aragonesos. Fals. Els aragonesos són francs, generosos i amicals. Els respecto i els estimo. No és que hi tingui amics: hi tinc família. I és precisament per això que escric aquestes paraules.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada